Aquesta es pot dir que és una entrada especial, ja que no escriuré sobre ningun tema en concret, si nó de tot l'aprenentatge que he anat adquirint de manera sistemàtica a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Crec, i estic segura que no només ho crec jo, que ens portam un gran coneixement d'aquesta assignatura, però no només això, ja que mitjançant els treballs de grup com són el del llibre Va de mestres i el de la unitat didàctica, hem establert unes grans relacions d'amistat.
M'agradaria dir que la meva visió sobre l'educació ha canviat, i molt! He de dir que jo en un principi optava per un mètode d'ensenyament tradicional, però a mesura que pasaven les classes, m'he adonat que aquest sistema no aporta gens bo a l'alumne, és el sistema constructivista el que sí aporta.
Però aquesta visió principal que jo tenia no es deu a una altra cosa que a l'educació tradicional que jo he rebut.
A més a més, no creia molt en les possibilitats de les eines multimèdia en el camp educatiu, però és ara, després d'haver experimentat amb l'eportfoli que m'adono que aquestes són molt atractives i divertides, no només pels nens, si nó tambe per a mi.
Tal i com s'explica al model TPACK, terme acunyat per Mishra i Koheler, els professors, a banda de saber la pedagogia/metodologia i el contingut, han de saber ensenyar aquestos continguts mitjançant les noves tecnologies.
Quant al tema del rol del mestre, és aquest el que ha de guiar el procés educatiu del nen, no el que els ha d'impossar els coneixement als alumnes, ja que compten amb uns coneixements previs. Crec que aquest concepte, juntament amb el d'avaluació, és el que més ha canviat per a mi.
Abans, un examen per a mi era una forma de que els professors veiessin que havia après, però realment els mestres han de vore el meu procés, els meus coneixements adquirits en el dia a dia, no amb una prova a final de trimestre en la qual t'ho jugues tot.
És més, en aquestes proves finals redactaves allò que el mestre considerava important, sense una oportunitat d'escriure els teus pensaments, les teves reflexions sobre el tema, cosa que veig incorrecta, ja que en la societat actual, hem d'aprendre a reflexionar, a pensar, a manejar-nos amb la paraula. El professor era el que impartia aquest saber que tu després plasmaves a l'examen, sense tenir en compte els teus coneixements previs.
Pasant ara al currículum, allò que més em va agradar va ser descobrir el currículum ocult, és a dir, allò que no està implícit en el currículum. Crec que és realment important tenir cura de la nostra expressió cap als alumnes, penso que tenim que mesurar les nostres paraules al màxim, ja que els nens són una esponja que tot ho agafen.
Un dels termes més importants per a mi, que he après durant aquest quatre mesos és: APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
Un aprenentatge que implica un gran esforç, però a la vegada uns grans resultats. Opino que aconseguir-lo és difícil, és per això que les meves expectatives per lograr-lo en els alumnes són molt altes i crec que nosaltres, com a futurs docents, ho hem d'aconseguir, com tambe hem d'aconseguir canviar d'una manera radical del sistema tradicional al constrictivista, repte difícil, però una vegada l'haguem aconseguit serà una gran satisfacció i un gran alivi al saber que els nens per fi tenen un sistema que els hi favoreix.
Per a finalitzar, diré que la nova llei d'educació, la LOMCE, que se suposa que és una llei orgànica per la millora de la qualitat educativa, atempta sobre la nostra llibertat d'ensenyament, aquesta llei ens està fent creure coses que no són, és per això que la nostra formació és importantíssima, per tal de no deixar-nos enganyar.
Durant aquestes dues darreres setmanes de classe hem estat debatint via Twitter sobre l'escola constructivista i l'escola tradcional.
Personalment, jo no tenia Twitter, però he descobert una bona eina per reflexar els coneixements i que la gent vegi allò que he après, a banda de poder veure el que la gent pensa, sobre tot d'educació. He de dir que no creia que Twitter fos tan positiu.
Aquesta eina et permet crear etiquetes per tal d'organitzar els missatges i poder trobar-los més ràpidament, aspecte que he d'agrair.
Com ja he dit al principi, vam debatir sobre l'escola constructivista i l'escola tradicional, però de la següent manera: durant tres dies, la meitat de la classe va estar a favor de l'escola tradicional i l'altra meitat en contra, però avui dia 14 de gener de 2014, la meitat de la classe ha començat estant a favor de la tradicional i l'altra meitat en contra, i hem finalitzat la sessió a l'inrevés.
En el meu cas he de dir que he presenciat el debat des de la posició de moderadora, una posició que m'ha costat ja que no podia aportar els meus pensaments. El moderador/a s'encarrega, com el seu propi nom indica, de moderar el debat, d'indicar els torns de paraula i de infundir respecte entre els participants.
L'escola tradicional, com ja vàrem tractar a principi de curs, és una escola que té com a protagonista la figura del mestre, ell és el que ho sap tot, el que acumula tots els coneixements i el que els inculca als alumnes. Pensa que els alumnes són una "tabula rassa", és a dir, que no saben res, que són un full en blanc.
A banda d'això, el sistema educatiu d'aquesta escola és selectiu, aspecte que ho podem trobar reflexat en la prova d'accés a la universitat, la selectivitat. Aquest sistema s'encarrega de seleccionar les persones aptes per tal de cursar una carrera universitària, deixant de banda a aquelles persones que els hi costa més.
Totes aquestes característiques són contràries a l'escola progressista, que té com a protagonista la figura de l'alumne, ell conta amb coneixements previs, que són en els quals s'ha de basar el professor per tal d'impartir la classe.
Fotografia pròpia
Durant el transcurs del debat han sorgit pensaments diversos, des d'aquells que estaven a favor del llibre de text, fins aquells que només admetien les noves tecnologies com a "llibre".
En el meu cas he de dir que soc partidària de l'educació tecnològica, hem de formar als nens amb ordinadors, perquè hem d'avançar al meteix ritme que ho fa la societat, és incompatible que al carrer ens trobem amb gent que no sap viure sense la tecnologia, i que a l'escola els hi donem un llibre per tal que aprenguin, no es pot tolerar.
És necessária una avaluació mitjançant l'examen de continguts? Jo, personalment, crec que no, és més important que els nens hagin evolucionat durant el procés que no fer-los una prova on demostrin tots els seus coneixements.
Com a reflexió personal m'agradaria dir que mitjançant aquest debat he posat en pràctica els coneixements que he anat adquirint aquest curs i m'ha resultat realment productiu, ja que no només hem debatit via twitter, sinó també en classe, amb la paraula, i per tant, hem practicat com exposar els nostres arguments.
A part, gràcies a aquesta sessió de twitter m'he adonat dels aventatges que suposen les xarxes socials en l'educació, ja que motiven molt més a l'alumnat, els hi resulten més atractives, i l'aprenentatge d'aquestos boixos és molt més productiu.
Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent un tema realment important per tal de dur a terme un canvi en el sistema educatiu: l'avaluació.
Al principi de la primera classe en la que abodàrem aquest tema, no pensava que a través del canvi d'aquest element es pogués canviar el sistema educatiu, però he anat comprovant que podem realitzar canvis molt importants, podem millorar la qualitat de l'aprenentatge.
En el col·legi, els professors sempre han tingut l'obligació de valorar els coneixements obtinguts pels alumnes mitjançant una nota numèrica, conseqüència de l'avaluació, però mitjançant aquesta valoració el que fan és classificar als nens segons els seus coneixements, per tal de demostrar quina capacitat tenen aquestos al·lots a l'hora d'accedir al treball en un futur. Ara bé, està demostrat que aquelles persones que obtenien unes grans qualificacions al col·legi, no han gaudit d'èxit laboral i personal.
Quan a mi me menciones el concepte "avaluació", allò que em ve al cap en un primer moment és la paraula "examen", ja que, durant tota la meva vida d'estudiant, m'han avaluat mitjançant la realització d'exàmens, cosa que no la veig del tot bé, perque si tu a un boix li dius que després de tot el que ha après haurà de fer un examen, primer de tot, estarà sota pressió i segurament no gaudirà tant de l'aprenentatge i segon, només s'aprendrà allò que cregui realment necessari per obtenir un bon resultat a l'examen i deixarà de banda continguts que segurament són igual d'importants.
Com he dit al principi, l'avaluació és allò que hem de canviar per tal de canviar el sistema educatiu, però per molt que canvïis la teva metodologia com a mestre i facis un examen en acabar el tema, no hauràs canviat absolutament res.
A continuació explicarem els tipus o moments de l'avaluació.
- Avaluació inicial: aquella que es realitza per conèixer els coneixements previs de l'alumne, que sovint es realitza per fer estadístiques sobre el nivell de l'educació.
- Avaluació procesual: la que coneixem com a contínua, que es realitza per valorar el procés de construcció, l'evolució.
- Avaluació final: en la que es valora el nivell assolit.
Cal fer una distinció entre avaluar contínuament, que es tracta de realitzar exàmens durant el procès i avaluació contínua, que es tracta de valorar l'evolució de l'alumne, sense necessitat de proves.
Aquesta classificació segons el moment en què es realitza està molt relacionada amb la finalitat. Segons la finalitat podem trobar:
- Avaluació de diagnòstic: la que es realitza per saber quin és el nivell de l'alumne en començar el curs.
- Avaluació formativa: la que s'encarrega de saber com va el procés d'aprenentatge.
- Avaluació somativa: aquella que pretèn conèixer el nivell assolit.
I, segons l'agent trobem:
- Heteroavaluació: aquella persona que avalua no és la mateixa que aprèn, és a dir el mestre.
- Autoavaluació: en la que et valores a tu mateix i et dones compte realment d'allò que necessites millorar.
- Coavaluació: realitzada entre iguals, entre companys.
Fotografia de Lidia Toledo Parralejo
Crec que segons l'agent totes són importants perque has de tenir en compte les consideracions que realitza el mestre, però les dues darreres són molt més importants, ja que quan t'estàs avaluant a tu mateix, estàs donant-te compte dels errors i ho interioritzes més i, a més a més, has estat capaç d'identificar allò en el que has errat. Realitzar una coavaluació és poductiu, ja que a més d'identificar els errors, estàs veient més formes de contestar a les preguntes i estàs mantenint relacions socials amb els companys.
Segons el context, trobem:
- Avaluació interna: quan la persona que avalua ha estat present durant el procès d'ensenyament-aprenentatge.
- Avaluació externa: quan aquesta persona no hi és. Un exemple molt evident és la selectivitat, en la que la persona que corregeix el teu examen és desconeguda.
Després de realitzar aquesta classificació de l'avaluació, ens fixem en que l'escola tradicional posa en pràctica l'avaluació somativa, la final i l'heteroavaluació, és a dir, que no avalues el procés, sinó el resultat final.
També ens podem fixar que la LOMCE utilitza l'avaluació de diagnòstic per sancionar, per determinar qui val i qui no val, en canvi, la LOE l'utilitzava per saber el nivell de l'alumne, sense tenir cap tipus de repercusió en aquest.
Com ja vam dir a l'entrada anterior, les competències es basen en quatre aspectes: conceptes i fets, procediments i actituts, però, com els avaluarem?
Els conceptes i fets els podem avaluar mitjançant la memorització i la construcció posterior que fan els nens sobre aquests, els procediments els avaluarem segons utilitzin els nens aquestos conceptes i fets a la vida real i per últim, les actituts, aspecte fonamental per dur a terme la tasca del mestre.
És ara, després d'haver redactat els tipus d'avaluació, que una gran part del que deien i feien els professors al col·legi i sobre tot a l'institut cobra sentit. Ara entenc perque ens feien realitzar aquelles proves inicials, de les que després no sabíem les notes, i moltíssimes coses més.
Gràcies a una conferència donada per Neus Sanmartí, entenem un poc més què podem fer per tal de canviar l'avaluació, i per tant, el sistema educatiu.
D'una banda ens trobem amb la coavaluació, forma d'avaluar entre companys, d'altra, ens trobem amb el perquè de la qüestió, és a dir, hem de fer-los saber als nens què aprenen i amb quina finalitat, per tal que l'aprenentatge sigui significatiu. Hem de planificar-nos.
A l'igual que José Luis Castillo Chaves, Sanmartí pensa que hem de posar a l'abast als alumnes els criteris d'avaluació i preguntar si estan d'acord amb ells, debatir, perque l'opinió dels alumnes és si més no, la més important.
Castillo diferencia, entre d'altres, quatre tipus d'avaluació: l'autoavaluació diària, sobre la que després preguntaràs al nen, l'avaluació individual, en la que planteges uns problemes al nen per tal que aquest proposi solucions, l'avaluació en col·lectiu de preguntes, on compares els resultats de l'avaluació i la coavaluació i l'avaluació en col·lectiu de presentació, on uns nens exposen un tema i els altres han de parar atenció per després contestar a diverses preguntes.
Pensa també, que les famílies juguen un paper molt important en l'avaluació ja que moltes d'elles en arribar el nen de l'escola no els hi pregunten: què tal l'escola? o què has après avui? sinó que els hi pregunten: quina nota has tret a l'examen de matemàtiques?, per exemple.
Jo crec que amb aquesta pregunta el pare o mare li està fent veure al nen que allò més important és aprobar l'examen amb bona nota, no aprendre.
No cal oblidar, tant com ha dit Jordi Adell, que l'e-portfoli és una bona eina per avaluar als alumnes, una eina amb avantatges, com el treball setmanal o diari, i amb inconvenients, com la necessitat de temps per elaborar-lo.
Ambdós coindeixen més o menys en què s'ha d'aconseguir reinventar el dia a dia del professorat, així aconseguirem l'èxit, i encara que tinguem la presència d'una qualificació final, hem d'intentar que tot l'aprenentatge sigui el més significatiu possible.
Crec que després d'aquesta explicació sobre l'avaluació, és el moment per dir que jo, sobre tot a l'institut, tenia molt en compte la nota final i no era conscient que realment allò que importava era el que aprenia en el dia a dia, però realment aquesta percepció la tenia per culpa de l'avaluació, que et classifica en insuficient, bé, notable o excel·lent segons la nota numèrica que treguis, nombre que, realment, en sí mateix, no significa res.
Durant dimarts i dijous hem estat aprenent què són les competències.
Segons Zabala, competència és allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes als que s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Però aquesta definició la complementa amb una altra que és: capacitat o habilitat d'efectuar tarees o de fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat, i per això és necessari movilitzar actituts, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.
Per a mi, les dues paraules en vermell són realment importants, ja que has de tenir la capacitat de realitzar interrelacions entre els coneixements que emmagatzemes. D'aquesta manera, el teu aprenentatge haurà estat significatiu.
El terme competència va estar acunyat per la LOE. Però no hem d'oblidar que aquest terme surt del món laboral, perque aquest entenia que havia de formar professionals competents.
Tal com hem comentat a classe, ensenyar als alumnes mitjançant experiències de la vida quotidiana és importantíssim, ja que, d'aquesta manera, els nens s'ho prendran molt més de debó. I a l'hora de resoldre un problema a classe, ho podran fer imaginant-se com ho farien a la vida real.
Jo recordo que a classe, ens feien aprendre els continguts de manera inmediata, realitzant posteriorment un examen per comprovar si ho havíem après, però això Zabala no ho troba lògic, pensa que s'ha d'educar per tal que els alumnes utilitzin aquestos coneixements en situacions reals, d'aquesta manera seran competents.
Ara bé, hem de seguir uns criteris per tal d'ensenyar aquestes competències: criteris relacionats amb la significativitat (tenir en compte els coneixements previs de l'alumne i treballar a partir d'aquí), criteris relacionats amb la complexitat (saber desenvolupar-se en situacions complexes), criteris relacionats amb el seu caràcter procedimental (procès de domini d'habilitats prèvies d'interpretació/comprensió) i criteris relacionats amb estar constituïdes per components de tipologia distinta (no tot t'obliga a actuar de la mateixa forma).
Seguint amb les competències, allò al que li dóna més importància és a la pràctica, tot i que la teoria és molt important per tal de portar a terme la primera.
Existeixen diversos tipus de competències, a infantil encara no es treballa per competències, sinó que es treballen habilitats per desenvolupar les competències bàsiques que es duran a terme a primària i a l'ESO, serà en batxillerat que començarem a parlar de competències específiques i en la universitat, de competències professionals.
Una de les competències que requereixen més continguts són les específiques, que pretenen que els alumnes entenguin les idees principals d'una exposició oral i seleccionin l'informació més important, participin en debats, siguin autònoms, facin resums, etc.
A mi, personalment, un dels aspectes, que tracten les competències, que més m'agrada, és la diversitat.
La diversitat no només s'encarrega d'atendre a nens de diferents nacionalitats, sinó que, atèn també a nens amb dificultats, ja siguin de comprensió, d'escritura, de lectura, de parla, etc.
Penso que tots els nens tenen les mateixes possibilitats, els mateixos drets en l'escola, per a això no hi ha que discriminar a ningú.
Jo me'n recordo que en la meva classe del col·legi hi havia alguns nens nouvinguts que no entenien el català, els hi costava molt, i una professora venia i se'ls emportava a una altra classe a aprendre català.
Això a mi em pareix bé tot i que separar-los de la resta d'alumnes no em pareix igual de bé, perque d'aquesta manera estàs demostrant que no són iguals que els que romanen a la classe, els hi estàs fent diferents encara que són completament iguals.
En aquest darrer paràgraf de la diversitat, hem pogut comprovar que treballar per competències és realment difícil i complicat, ja que implica canvis, implica treballar conceptes i fets, procediments (investigacions) i actituts.
Per això, com vaig dir a l'entrada del currículum, treballar per competències implica disposar d'un temps i un espai indicat per allò que volem treballar. Per treballar el procediment serà millor disposar d'un gran espai on els nens es puguin juntar per grups, cosa que a la meva classe de primària feiem poques vegades.
Per finalitzar, crec que el treball per competències està molt ben organitzat, encara que li falta una mica més de canvi.
Aquesta setmana a Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem tractat un complex tema: el currículum.
Es pot interpretar de tres maneres diferents: allò que s'aprèn, les finalitats/objectius de l'educació i allò que s'ensenya implícitament (currículum ocult).
És què no ensenyem als nens aspectes que no sabem que els estam ensenyant? És a dir, nosaltres els hi transmetem coneixements implícits, com per exemple, si tu li dius a un boix: la teva samarreta està molt bruta, li hauries de dir a la mamà que te la netegès, a banda de dirli que te la netegis, li estàs fent saber que aquella persona que té l'obligació de netejar-li només és la mamà i no el papà.
Aquest tipus de currículum és molt important per a mi, per tant has de mesurar totes les teves paraules, ja que els nens ho capten tot.
Quant a les fonts, destacarem quatre: la sociològica, l'epistemològica, la pedagògiga i la psicològica.
La primera de totes té a vore amb que no ensenyaràs el mateix a una escola del segle XIX que a una escola del XXI, ja que, per exemple, per a la societat del XIX era més important el treball al camp i per a la societat del XXI és més important una formació prèvia a l'ocupació.
L'epistemològica (ἐπιστήμη = ciència, en grec) es refereix a les exigències que cada matèria imposa al currículum.
La tercera i la quarta tenen certa relació, ja que la font pedagògica tracta del mètode, com ensenyam, i la psicològica, de la manera com aprenen els boixos.
Passem ara a les característiques pròpies del currículum: és únic, obert, flexible i descentralitzat.
Què signifiquen totes aquestes?
És únic per a cada cicle, per a tots, ja que tots som iguals. És obert, ja que tu ,com a professional, pots adaptar-lo o ampliarlo segons la situació.
És ara el moment perfecte per resaltar que els mestres estan reividicant els seus drets com a professionals. La LOMCE (2013) al tancar el currículum, està, des del meu punt de vista, infravalorant la professionalitat del mestre, al no deixar-li adaptar el currículum.
L'obertura d'aquest implica la flexibilitat i a l'hora, la descentralitzat, ja que cada nivell realitza la seva aportació.
Continuarem amb els quatre nivells de concreció.
Tornant enrere, com que el currículum és obert, significa que l'hem d'anar concretant/tancant:
- En el primer nivell de concreció trobem tot el que s'ha d'ensenyar, les orientacions sobre com i quan fer-ho (Zabala, pàg 108). Aquest nivell ve determinat pel MEC (Ministeri d'Educació i Cultura) i les comunitats autònomes, que determinen uns mínims.
- En el segon nivell de concreció se situen els diferents projectes curriculars del centre, que estableixen els objectius generals i específics, els continguts rellevants i la metodologia a emprar.
Abans del tercer nivell caldria esmentar els cicles, manera que utilitzen els centres per a organitzar l'escolaritat.
- Per últim trobariem el tercer nivell, referit a les aules, ja que és aquest on es concreten els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes d'un aula (Zabala, pàg. 109).
Quins són els elements que l'integren?
Els objectius a aconseguir, les competències bàsiques (acunyades per la LOE), els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
Aquestos continguts varien segons la llei vigent. La LOGSE (1990) determinava establia tres tipus de continguts: els concepte procedimentals (allò que l'alumne ha de saber fer per a aconseguir uns coneixements), els continguts conceptuals (conceptes que s'han de saber amb tots els coneixements que han adquirit), i els continguts actitudinals (actitud que l'alumne mostrarà sobre l'aprenentatge).
Ara bé, la LOE (2006) parlarà de competències bàsiques.
No està de més, apuntar allò que està fent la LOMCE quant al currículum.
L'està tancant, com ja he dit abans, i l'està centralitzat, per la qual cosa no permet les aportacions dels professionals, un gran error, des del meu punt de vista.
Una altra aportació quant al currículum, des de la meva experiència com a alumna al col·legi i a l'institut, és que he vist i comprobat que els professors sempre anaven estressats ja que no els hi donava temps a acabar el temari perque tant de bó li donaven prioritat a altres aspectes (no sempre).I en compte d'explicar ells el temari et feien cercar informació que no entenies bé.
És per a això que un dels aspectes que els hi falta als professors és el TEMPS.
Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent diversos principis psicopedagògics, que sota el meu punt de vista, s'han de tenir molt en compte a l'hora de donar una classe de primària, en aquest cas.
Abans de continuar amb els principis, crec convenient citar allò que entenia Piaget com a aprenentatge: procés de desenvolupament que pasa per fases d'equilibri, desequilibri i equilibri.
Això és que jo, abans que ningú m'ensenyés res, tenia uns esquemes inamovibles sobre qualsevol tema, però quan el mestre m'ha ensenyat una cosa nova, m'he adonat que els meus esquemes no estaven complets, que els hi faltaven molts aspectes i els hi he tornar a refer.
Aquests principis tenen un objectiu molt clar: l'aprenentatge significatiu, i són:
- Esquemes de coneixements i coneixements previs. Vol dir que els nens no són una tabula rassa, ja que tenen uns coneixements previs a l'ensenyament, no obstant, aquestos coneixements poden resultar erronis, per tant, has de ser tu, com a mestre, el que li orienti cap a uns coneixements correctes, vertaders.
- Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. És a dir, has de relacionar aquells coneixements previs que tu tenies amb els que has rebut nous, sinó no hauràs après res i acabaràs aprenent de memòria. Direm que l'aprenentatge de l'alumne ha estat significatiu quan ha sabut establir relacions i ha emès unes conclusions entre allò que ja sabia amb el que ha après nou.
- Nivell de desenvolupament. Crec que és un dels més important a l'hora d'impartir una classe, ja que has de saber perfectament en quina fase de desenvolupament es troben els teus alumnes.
Ens els dos punts anteriors he mencionat la importància que tenien els coneixements previs i més encara la d'establir les relacions entre els coneixements, no obstant, no tots els alumnes són capaços d'establir aquestes relacions, perquè cada nen tindrà unes capacitats cognitives diferents, que els hi permetin o no, establir aquestes relacions.
- Zona de desenvolupament proper (Vygotsky, 1979). Aquesta zona és en la que intervé el mestre, zona que es troba entre allò que jo sé fer, i entre el que no, que aprendré a fer-ho en un futur de manera autònoma.
- Disposició per l'aprenentatge. La possibilitat de convertir l'aprenentatge en significatiu, intervinent alguns factors com són l'equilibri personal i la inserció social.
Com a exemple: si un nen ha tingut problemes a casa amb els seus pares o si s'ha barallat amb un company a classe, no tindrà la mateixa disposició que si es troba completament bé, per tant, primer de tot, hauràs de solucionar els problemes i llavors podràs donar la classe.
A banda, crec jo que un mestre no es sentirà igual donant classe a un nen que para atenció a un altre que no.
- Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Per tal que l'aprenentatge sigui significatiu, l'alumne ha de conèixer el sentit d'aquest aprenentatge. És a dir, tu a un boix no li pots ensenyar a dividir i ja està, sinó que li has d'ensenyar que això pot servir per repartir joguines o caramels, és més, li pots ensenyar a dividir amb l'ajuda dels caramels o de les joguines i després apuntar la divisió en la pissarra.
Serà gràcies a la metodologia que li podrem donar funcionalitat a l'aprenentatge.
- Activitat mental i conflicte cognitiu. Es tracta de modificar allò que jo se mitjançant el conflicte, que donarà pas al coneixement, ja que per a arribar a aquest coneixement, haurà d'haver activitat, pensament.
Una tècnica que es pot utilitzar per comprovar si realment l'alumne a après és fer-li contar allò que s'ha après als companys.
- Activitat favorable, sentit i motivació. Això explica que l'alumne ha de demostrar una actitud favorable front a l'aprenentatge. Has de donar-li un sentit a allò que expliques per tal que l'alumne ho aprengui i ho vegi útil.
Quant a motivacions hi ha dos tipus: les que reps de fora, dels mestres (extrínseques) i aquelles relacionades amb l'aprenentatge per sí mateix (intrínseques).
- Autoestima, autoconcepte i expectatives. Són tres conceptes que fan referència a la forma en què es valora l'alumne, la representació que fa d'ell mateix. Molts alumnes creuran que ells ho saben tot i per tant no caldrà parar atenció a la classe, per tant, has de ser tu com a mestre el que li faci veure que això no és cert mitjançat diverses estratègies.
- Reflexió sobre el propi aprenentatge. Fa referència al coneixement que tens sobre el teu propi aprenentatge, a l'anàlisi que fas per veure allò nou que has après.
Aquest principi m'agrada en especial, ja que em sento molt satisfeta amb tot l'aprenentatge que porto al damunt i amb tot el que aprenc en el dia a dia.
M'agradaria fer algunes reflexions sobre el que va ser el meu aprenentatge a primària, respecte a aquests 10 principis.
Els professors creien que no sabiem res i començaven a explicar i explicar sense parar, creient que només els que sabien eren ells. Aquest fet aconseguia que nosaltres com alumnes ens avorríssim a classe i que deixàssim de parar atenció.
A més a més, ens feien aprendre de memòria moltes definicions que no enteniem amb l'objectiu de contestar bé a les preguntes de l'examen (on ens preguntarien aquestes definicions). És per això, que el nostre aprenentatge no ha estat del tot significatiu.
Quant a la disposició de l'aprenentatge, crec que els nens van motivats a l'escola i els hi agrada molt aprendre, així que el que haurien de fer els mestres és motivar aquesta disposició, no desmotivar-los.
Per tant, nosaltres, com a futurs mestres, hem d'aconseguir que els alumnes surtin de l'escola ben contents i amb un gran aprenentatge significatiu.
Durant aquesta setmana hem estat aprenent el rol del mestre, juntament amb les lleis d'educació.
Trobem tres maneres d'interpretar a un professor: aquell que havia de saber sobre la psicologia de l'infant, sobre la matèria i sobre la metodologia (postura defensada per Dewey, 1933), aquell que sabia sobre la matèria, però que també sabia ensenyar aquests continguts (Shulman, 1986) i aquell, sota el meu punt de vista el més important, que no només ha de saber ensenyar uns continguts, sinó que els ensenya, utilitzant com a suport les TIC (Mishra i Koehler, 2006).
El primer de tots, té el que anomenem Pedagogy knowledge, el segon té aquest mateix coneixement més el Content knowledge i l'últim té aquestos dos amb la suma del Technological knowledge.
Per tant, d'aquí podem deduir que el mestre més complet és el últim model descrit anteriorment, model denominat TPACK.
M'agradaria aprofitar per a dir, que jo abans no era molt partidària d'aquesta tecnologia, però cada cop més, veig que és necessària, perquè és una eina interessant, una eina que crida l'atenció als boixos, i que et serveix molt per preparar-te les classes.
A banda de les aportacions de Dewey, Shulman, Mishra i Koehler, comptem amb la de Jaume Carbonell, que, a més d'explicarnos que aquest ofici no és pitjor, sinó diferent (aspecte molt important a destacar) ens explica els cinc tipus de mestres.
El funcional i absentista, aquell que entra a les 9 del matí i surt a les 2 de la vesprada, és a dir, aquell que s'oblida de què és professor en sortir de l'escola.
Crec que és un model equivocat, ja que s'ha de ser mestre les 24 hores del dia, però, sempre, savent desconnectar de la teva jornada de treball.
L'especialista és el segon, aquell que pensa que només ha de donar música o Educació Física.
El tercer tipus és l'autista o que no s'entera, aquell que no s'interessa per activitats complementàries, que fa el seu treball sense tindre en compte que ha de formar un equip amb els seus companys de treball.
El nostàlgic és el quart model, aquell que pensa que el sistema educatiu ha anat empitjorant i ell s'estanca en la seva aula, sense assimilar que ha de canviar la seva metodologia.
I en darrer lloc trobem el model basat en la queixa permanent, aquell que pensa que la culpa de què el sistema educatiu empitjori la té el govern, l'alumnat, la família i no ell com a mestre. Ell mateix hauria de tenir la capacitat de veure quines coses podria fer per sol·lucionar els problemes existents.
Seguint amb Carbonell, destacaria el atribut número vuit que apunta en la pàgina 119 del seu llibre Una educación para mañana. És un atribut molt important per a ser un bon mestre, ja que el sistema va canviant i tu has d'estar informat, t'has de saber adaptar a aquest canvi, i mai has de perdre l'esperit per aprendre coses noves.
Quant a les lleis d'educació, una petita pinzellada, des de 1857 s'han aprovat sis lleis, la Moyano (1857), la LGE (1970), la LOGSE (1990), la LOCE (2002), la LOE (2006) i per últim, la LOMCE, aprobada aquest any.
Tornant al tema de l'escola tradicional i la constructiva, la llei de 1970 s'inclouria dins el primer tipus d'escola, mentre que la llei de 1990, en la constructiva, ja que la LGE neix fruit de la dictadura i el seu sistema es propedèutic i selectiu, en canvi la LOGSE fou una llei molt consensuada, fruit del debat.
Finalment, m'agradaria dir, que ara més que mai, hem de lluitar pel nostre sistema educatiu, aspecte sense el qual, la nostra vida serà molt complicada.
Fotografia pròpia
