El rol del mestre

Durant aquesta setmana hem estat aprenent el rol del mestre, juntament amb les lleis d'educació.

Trobem tres maneres d'interpretar a un professor: aquell que havia de saber sobre la psicologia de l'infant, sobre la matèria i sobre la metodologia (postura defensada per Dewey, 1933), aquell que sabia sobre la matèria, però que també sabia ensenyar aquests continguts (Shulman, 1986) i aquell, sota el meu punt de vista el més important, que no només ha de saber ensenyar uns continguts, sinó que els ensenya, utilitzant com a suport les TIC (Mishra i Koehler, 2006).
El primer de tots, té el que anomenem Pedagogy knowledge, el segon té aquest mateix coneixement més el Content knowledge i l'últim té aquestos dos amb la suma del Technological knowledge.

Per tant, d'aquí podem deduir que el mestre més complet és el últim model descrit anteriorment, model denominat TPACK.
M'agradaria aprofitar per a dir, que jo abans no era molt partidària d'aquesta tecnologia, però cada cop més, veig que és necessària, perquè és una eina interessant, una eina que crida l'atenció als boixos, i que et serveix molt per preparar-te les classes.

A banda de les aportacions de Dewey, Shulman, Mishra i Koehler, comptem amb la de Jaume Carbonell, que, a més d'explicarnos que aquest ofici no és pitjor, sinó diferent (aspecte molt important a destacar) ens explica els cinc tipus de mestres.
El funcional i absentista, aquell que entra a les 9 del matí i surt a les 2 de la vesprada, és a dir, aquell que s'oblida de què és professor en sortir de l'escola.
Crec que és un model equivocat, ja que s'ha de ser mestre les 24 hores del dia, però, sempre, savent desconnectar de la teva jornada de treball.
L'especialista és el segon, aquell que pensa que només ha de donar música o Educació Física.
El tercer tipus és l'autista o que no s'entera, aquell que no s'interessa per activitats complementàries, que fa el seu treball sense tindre en compte que ha de formar un equip amb els seus companys de treball.
El nostàlgic és el quart model, aquell que pensa que el sistema educatiu ha anat empitjorant i ell s'estanca en la seva aula, sense assimilar que ha de canviar la seva metodologia.
I en darrer lloc trobem el model basat en la queixa permanent, aquell que pensa que la culpa de què el sistema educatiu empitjori la té el govern, l'alumnat, la família i no ell com a mestre. Ell mateix hauria de tenir la capacitat de veure quines coses podria fer per sol·lucionar els problemes existents.

Seguint amb Carbonell, destacaria el atribut número vuit que apunta en la pàgina 119 del seu llibre Una educación para mañana. És un atribut molt important per a ser un bon mestre, ja que el sistema va canviant i tu has d'estar informat, t'has de saber adaptar a aquest canvi, i mai has de perdre l'esperit per aprendre coses noves.


Quant a les lleis d'educació, una petita pinzellada, des de 1857 s'han aprovat sis lleis, la Moyano (1857), la LGE (1970), la LOGSE (1990), la LOCE (2002), la LOE (2006) i per últim, la LOMCE, aprobada aquest any.
Tornant al tema de l'escola tradicional i la constructiva, la llei de 1970 s'inclouria dins el primer tipus d'escola, mentre que la llei de 1990, en la constructiva, ja que la LGE neix fruit de la dictadura i el seu sistema es propedèutic i selectiu, en canvi la LOGSE fou una llei molt consensuada, fruit del debat.

Finalment, m'agradaria dir, que ara més que mai, hem de lluitar pel nostre sistema educatiu, aspecte sense el qual, la nostra vida serà molt complicada.

    Imatge de Celia Toledo

Escola transmissiva VS Escola constructiva

Segons la finalitat que tingui l'educació diferenciarem dos tipus escoles: la tradicional o transmissiva i la constructiva, encarregades de instruir i educar, respectivament.

El sistema educactiu de l'escola transmissiva és selectiu i el de la constructiva et va orientant per a la vida i t'ajuda a potenciar les teves capacitats.
Trobem dues postures de l'alumne (segons l'escola on es trobi), per una banda està el nen que ha de memoritzar, ja que es pensa que no té un coneixement previ, i per l'altra trobem al nen capaç de raonar, crear, és a dir, aquell que construeix el seu propi coneixement, tal com exposa Tonucci a la pàgina 23 del seu llibre Ensenyar o aprendre? “ El nen sap i va a l'escola a reflexionar sobre els seus coneixements (...)” El nen passa a ser el protagonista del seu aprenentatge, no el mestre (que assolirà aquest protagonisme en l'escola tradicional), al contrari que en la constructiva en què “el mestre deixa de ser guardià de la veritat i esdevé el responsable del mètode” (pàg. 26).

L'espai i el temps són dos aspectes molt importants de l'educació.
Ambdós escoles disposen d'aules on els nens desenvolupen els coneixements, tot i que en la transmissiva el nen treballa individualment, i en la constructiva es treballa amb agrupaments flexibles i en grup, fet que fa que el nen conegui als seus companys, que resolguin els problemes conjuntament, que posin en comú les idees, etc.
Tonucci ens apropa a la seva visió de l'escola transmissiva en la que cada problema té una solució exacta, al contrari que en la constructiva, en la que s'arriba a una solució acceptable, que després podrà ser modificada. És l'última visió la que trobo més encertada, ja que si uns alumnes presenten un treball sobre l'aparell digestiu i l'exposen a classe, llavors ells podran contrastar la informació que han cercat per elaborar el treball i aquella que el mestre ha proporcionat a classe i podran, també, donar-se compte dels seus errors o dels aspectes que cal millorar. En canvi, en l'escola tradicional t'ensenyen el funcionament de l'aparell digestiu sense que tu investiguis i relacionis conceptes.
Realment, jo crec que si et fan cercar a tu la informació, t'estan fent independent i així és quan més aprens.

Per continuar, el temps és l'aspecte, que sota el meu punt de vista, més condiciona als alumnes en qualsevol etapa d'aprenentatge, ja que estan condicionats per aquest.
Quan et manen un treball, per exemple, i et donen una setmana per a entregar-lo, tu fas el possible per a que et doni temps a realitzar-lo però sense haver assumit, realment, allò que deia el treball, així que, tant dona fer-lo o no fer-lo.
Al igual passa amb els exàmens, que t'assignen una data per realitzar-lo i t'estudies només el temari pertanyent a aquest examen, sense saber que està relacionat amb altres temes.
Cal remarcar un fet, després d'aquests exàmens, hi haurà pocs nens que s'enrecordin d'allò que s'havien estudiat.

Com a contat en Tonucci al vídeo que hem vist a classe, un nen no ha assimilat els continguts que ha donat en una assignatura, que dura una hora (característiques de l'escola transmissiva), quan ja ha sonat la campana per tal de canviar d'assignatura i per tant de pensament.
Per tant, jo crec que aquesta hora de classe hauria de finalitzar quan realment el professor ho considerés oportú, quan veiés que l'alumne ha assimilat la informació, i per tal d'assimilar aquesta informació, tornant al cas de l'aparell digestiu, podrien visualitzar un vídeo, per a que aquests continguts s'assimilassin de millor forma (aspecte de l'escola constructiva).

Continuem amb els recursos utilitzats a cada tipus d'escola, en la primera s'utilitza només el llibre de text, què significa, idò? Molt senzill, que si, per exemple, han descobert un nou element químic, el llibre ja ha set editat i no contindrà aquesta nova informació, per tant els nois no estaran aprenent la veritat, o que si, com hem dit a classe, no conté el tema del sistema solar revisat, el nois seguiran estudiant que Plutó és un planeta, quan en realitat ha passat a la categoria de nanoplaneta.
Aquest fet es coneix com a paradigma de la pobresa informacional.
En canvi, en la segona escola, el llibre passa a ser un element complementari, que et pot servir com a guió de l'explicació i cobren més importància les TIC, el context i altres elements, que faran molt més amena la classe, perquè no només s'aprèn amb un llibre de text, sinó que el medi, els amics, les famílies són uns grans pilars de l'educació.

El currículum de l'escola tradicional està configurat per disciplines, assignatures, mentre que el de la constructiva és més global.

Un altre dels aspectes més importants és la metodologia a seguir. Quan jo anava a primària, ens feien subratllar per després memoritzar aquelles línies i escriure-les a l'examen, però realment, jo no entenia allò que memoritzava, només em preocupava de memoritzar-lo bé, en canvi, ara, la major preocupació dels professors és que tu entenguis els continguts sense necessitat de memoritzar.

Els últims aspectes que cal comentar són l'avaluació i la societat. En l'escola tranmissiva es realitzen una sèrie d'exàmens teòrics finals, que són condició sense qua non per aprovar i promocionar al següent curs.
En l'escola constructiva, també es realitzen exàmens, però hi ha la possibilitat de recuperar, havent-te dit abans el professor quins són els aspectes que cal millorar.
Els exàmens de la constructiva són continus, per la qual cosa et deixa comprovar l'evolució que ha fet el nen al llarg del curs.
No cal oblidar que l'educació té molt a veure amb la societat, ja que aquells valors que tu aprens individualment, llavors et serviran per a poder desenvolupar-te en societat.
Ara bé, la societat ha canviat moltíssim en els darrers anys (de l'època de la industrialització a la de les TIC), evolució que no ha anat a la par amb l'educació.

Per concloure, una educació constructiva no és gens fàcil d'obtenir, però és aquesta la que donarà uns millors resultats.
Per tant cal esforçar-se per aconseguir-la, i jo faré tot el que estigui en les meves mans per fer-la possible.

Vídeo de Hot cake

Finalitats de l'educació

Primer de tot, cal destacar diverses de les finalitats de l'educació que hem establert a classe, com són: socialitzar, acompanyar, guiar, assessorar, cultivar coneixements, acollir, aconsellar, ensenyar, aprendre, educar i una que és molt important per a mi: preparar per a la vida.

Fent referència a la pàgina 73 del llibre 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias de Zabala, crec que la gran finalitat de l'educació, juntament a la que ja he dit abans, és la que va establir la Convenció sobre els Drets del Nen, "asumir una vida responsable en una sociedad libre", tot i que penso que la societat en la que convivim ara no és molt lliure.

Per continuar, mencionaré els quatre pilars bàsics de l'educació segons Delors (La educación encierra un tesoro): aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.
Tots ell són importants, ja que sense un d'ells l'educació no tendria sentit. En cas que faltés el primer, tu no podries arribar a desenvolupar la capacitat de comparar la teva societat (per exemple) amb una altra, ja que no has conegut cap altra per tal de fer-ho, per tant no podries valorar aspectes positius i negatius de la teva societat.
Si trobem a faltar el següent pilar (que sota el meu punt de vista està relacionat amb el tercer), no seriem capaços de poder conviure, fet negatiu perque uns dels objectius de l'educació es formar-te per tal que tu puguis desenvoluparte en la societat de manera educada i puguis posicionar-te en el lloc de les persones, és a dir que puguis arribar a entendre els problemes d'aquestes i puguis ajudar-les.
L'últim pilar, essencial, es tracta d'aprendre a ser, aprendre a ser autònom.
Crec que aquest darrer pilar és molt important, al igual que tots els anteriors, ja que avui dia comptem amb un gran nombre de tecnologies que fan possible aquesta autonomia, utensilis que fa uns trenta anys no estaven a l'abast de molta gent.

Actualment les tecnologies tenen un gran pes sota l'educació, fet important perque hem d'anar evolucionant, i més en educació (que no es troba en el seu millor moment), però jo crec que s'abusa d'aquestes tecnologies o no es fa un ús adequat d'elles.
Molts de professors ens han ensenyat pàgines web al llarg de la nostra vida acadèmica que, o no contenien la informació necessària o simplement no contenia la que nosaltres preteniem.
Primer de tot, ens haurien d'assessorar sobre pàgines addients i després ens preocupariem de seleccionar aquella que de veritat és important.
No obstant, molts altres ens han mostrat diverses pàgines web que utilitzam molt sovint i que ens han servit de molta ajuda.

Crec que avui més hem de motivar a l'alumnat a fer molta feina i un gran motivador és la tecnologia, ara bé, penso que aquesta tecnologia té millors resultats en l'educació infantil i pimària que no en la secundària.
Però si ho pensem bé, arrivarà el moment en què la tecnologia guanyi tant de pes, que els professors ho anirant perdent, fins que arrivi el dia en què ja no seran necessaris (que esperem que això mai ocorri).

Tornant a Zabala (Idea clave 1, pàgines 20 i 21), trobem els conceptes de teoria i pràctica, dels quals cal destacar la teoria, que està més present que la pràctica.
Des de sempre, en la nostra vida d'estudiants, ens han ensenyat a subrayar les idees principals i a memoritzar-les, fet que crec una mica inútil, ja que, realment, no apreniem res, només apreniem unes definicions que no enteniem el que significava, no enteniem el sentit d'elles.
Per això, veig molt bé que a l'universitat es realitzin pràctiques, perque no s'aprèn millor que vivint l'experiència, tot i que mai s'ha d'oblidar la teoria.

Així, podriem arrivar a la conclusió que teoria i pràctica no són conceptes contraris, sinó complementaris, ja que sense una base teòrica, no es pot exercir la pràctica, perque no tindries uns certs coneixements específics per tal de desenvolupar-la.

Imatge de Daniel Baum