Avaluació

Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent un tema realment important per tal de dur a terme un canvi en el sistema educatiu: l'avaluació.

Al principi de la primera classe en la que abodàrem aquest tema, no pensava que a través del canvi d'aquest element es pogués canviar el sistema educatiu, però he anat comprovant que podem realitzar canvis molt importants, podem millorar la qualitat de l'aprenentatge.

En el col·legi, els professors sempre han tingut l'obligació de valorar els coneixements obtinguts pels alumnes mitjançant una nota numèrica, conseqüència de l'avaluació, però mitjançant aquesta valoració el que fan és classificar als nens segons els seus coneixements, per tal de demostrar quina capacitat tenen aquestos al·lots a l'hora d'accedir al treball en un futur. Ara bé, està demostrat que aquelles persones que obtenien unes grans qualificacions al col·legi, no han gaudit d'èxit laboral i personal.

Quan a mi me menciones el concepte "avaluació", allò que em ve al cap en un primer moment és la paraula "examen", ja que, durant tota la meva vida d'estudiant, m'han avaluat mitjançant la realització d'exàmens, cosa que no la veig del tot bé, perque si tu a un boix li dius que després de tot el que ha après haurà de fer un examen, primer de tot, estarà sota pressió i segurament no gaudirà tant de l'aprenentatge i segon, només s'aprendrà allò que cregui realment necessari per obtenir un bon resultat a l'examen i deixarà de banda continguts que segurament són igual d'importants.

Com he dit al principi, l'avaluació és allò que hem de canviar per tal de canviar el sistema educatiu, però per molt que canvïis la teva metodologia com a mestre i facis un examen en acabar el tema, no hauràs canviat absolutament res.

A continuació explicarem els tipus o moments de l'avaluació.
- Avaluació inicial: aquella que es realitza per conèixer els coneixements previs de l'alumne, que sovint es realitza per fer estadístiques sobre el nivell de l'educació.
- Avaluació procesual: la que coneixem com a contínua, que es realitza per valorar el procés de construcció, l'evolució.
- Avaluació final: en la que es valora el nivell assolit.

Cal fer una distinció entre avaluar contínuament, que es tracta de realitzar exàmens durant el procès i avaluació contínua, que es tracta de valorar l'evolució de l'alumne, sense necessitat de proves.

Aquesta classificació segons el moment en què es realitza està molt relacionada amb la finalitat. Segons la finalitat podem trobar:
- Avaluació de diagnòstic: la que es realitza per saber quin és el nivell de l'alumne en començar el curs.
- Avaluació formativa: la que s'encarrega de saber com va el procés d'aprenentatge.
- Avaluació somativa: aquella que pretèn conèixer el nivell assolit.

I, segons l'agent trobem:
- Heteroavaluació: aquella persona que avalua no és la mateixa que aprèn, és a dir el mestre.
- Autoavaluació: en la que et valores a tu mateix i et dones compte realment d'allò que necessites millorar.
- Coavaluació: realitzada entre iguals, entre companys.

 Fotografia de Lidia Toledo Parralejo

Crec que segons l'agent totes són importants perque has de tenir en compte les consideracions que realitza el mestre, però les dues darreres són molt més importants, ja que quan t'estàs avaluant a tu mateix, estàs donant-te compte dels errors i ho interioritzes més i, a més a més, has estat capaç d'identificar allò en el que has errat. Realitzar una coavaluació és poductiu, ja que a més d'identificar els errors, estàs veient més formes de contestar a les preguntes i estàs mantenint relacions socials amb els companys.

Segons el context, trobem:
- Avaluació interna: quan la persona que avalua ha estat present durant el procès d'ensenyament-aprenentatge.
- Avaluació externa: quan aquesta persona no hi és. Un exemple molt evident és la selectivitat, en la que la persona que corregeix el teu examen és desconeguda.

Després de realitzar aquesta classificació de l'avaluació, ens fixem en que l'escola tradicional posa en pràctica l'avaluació somativa, la final i l'heteroavaluació, és a dir, que no avalues el procés, sinó el resultat final.
També ens podem fixar que la LOMCE utilitza l'avaluació de diagnòstic per sancionar, per determinar qui val i qui no val, en canvi, la LOE l'utilitzava per saber el nivell de l'alumne, sense tenir cap tipus de repercusió en aquest.

Com ja vam dir a l'entrada anterior, les competències es basen en quatre aspectes: conceptes i fets, procediments i actituts, però, com els avaluarem?
Els conceptes i fets els podem avaluar mitjançant la memorització i la construcció posterior que fan els nens sobre aquests, els procediments els avaluarem segons utilitzin els nens aquestos conceptes i fets a la vida real i per últim, les actituts, aspecte fonamental per dur a terme la tasca del mestre.

És ara, després d'haver redactat els tipus d'avaluació, que una gran part del que deien i feien els professors al col·legi i sobre tot a l'institut cobra sentit. Ara entenc perque ens feien realitzar aquelles proves inicials, de les que després no sabíem les notes, i moltíssimes coses més.

Gràcies a una conferència donada per Neus Sanmartí, entenem un poc més què podem fer per tal de canviar l'avaluació, i per tant, el sistema educatiu.
D'una banda ens trobem amb la coavaluació, forma d'avaluar entre companys, d'altra, ens trobem amb el perquè de la qüestió, és a dir, hem de fer-los saber als nens què aprenen i amb quina finalitat, per tal que l'aprenentatge sigui significatiu. Hem de planificar-nos.
A l'igual que José Luis Castillo Chaves, Sanmartí pensa que hem de posar a l'abast als alumnes els criteris d'avaluació i preguntar si estan d'acord amb ells, debatir, perque l'opinió dels alumnes és si més no, la més important.
Castillo diferencia, entre d'altres, quatre tipus d'avaluació: l'autoavaluació diària, sobre la que després preguntaràs al nen, l'avaluació individual, en la que planteges uns problemes al nen per tal que aquest proposi solucions, l'avaluació en col·lectiu de preguntes, on compares els resultats de l'avaluació i la coavaluació i l'avaluació en col·lectiu de presentació, on uns nens exposen un tema i els altres han de parar atenció per després contestar a diverses preguntes.
Pensa també, que les famílies juguen un paper molt important en l'avaluació ja que moltes d'elles en arribar el nen de l'escola no els hi pregunten: què tal l'escola? o què has après avui? sinó que els hi pregunten: quina nota has tret a l'examen de matemàtiques?, per exemple.
Jo crec que amb aquesta pregunta el pare o mare li està fent veure al nen que allò més important és aprobar l'examen amb bona nota, no aprendre.
No cal oblidar, tant com ha dit Jordi Adell, que l'e-portfoli és una bona eina per avaluar als alumnes, una eina amb avantatges, com el treball setmanal o diari, i amb inconvenients, com la necessitat de temps per elaborar-lo.

Ambdós coindeixen més o menys en què s'ha d'aconseguir reinventar el dia a dia del professorat, així aconseguirem l'èxit, i encara que tinguem la presència d'una qualificació final, hem d'intentar que tot l'aprenentatge sigui el més significatiu possible.

Crec que després d'aquesta explicació sobre l'avaluació, és el moment per dir que jo, sobre tot a l'institut, tenia molt en compte la nota final i no era conscient que realment allò que importava era el que aprenia en el dia a dia, però realment aquesta percepció la tenia per culpa de l'avaluació, que et classifica en insuficient, bé, notable o excel·lent segons la nota numèrica que treguis, nombre que, realment, en sí mateix, no significa res.