Crec, i estic segura que no només ho crec jo, que ens portam un gran coneixement d'aquesta assignatura, però no només això, ja que mitjançant els treballs de grup com són el del llibre Va de mestres i el de la unitat didàctica, hem establert unes grans relacions d'amistat.
M'agradaria dir que la meva visió sobre l'educació ha canviat, i molt! He de dir que jo en un principi optava per un mètode d'ensenyament tradicional, però a mesura que pasaven les classes, m'he adonat que aquest sistema no aporta gens bo a l'alumne, és el sistema constructivista el que sí aporta.
Però aquesta visió principal que jo tenia no es deu a una altra cosa que a l'educació tradicional que jo he rebut.
A més a més, no creia molt en les possibilitats de les eines multimèdia en el camp educatiu, però és ara, després d'haver experimentat amb l'eportfoli que m'adono que aquestes són molt atractives i divertides, no només pels nens, si nó tambe per a mi.
Tal i com s'explica al model TPACK, terme acunyat per Mishra i Koheler, els professors, a banda de saber la pedagogia/metodologia i el contingut, han de saber ensenyar aquestos continguts mitjançant les noves tecnologies.
Quant al tema del rol del mestre, és aquest el que ha de guiar el procés educatiu del nen, no el que els ha d'impossar els coneixement als alumnes, ja que compten amb uns coneixements previs. Crec que aquest concepte, juntament amb el d'avaluació, és el que més ha canviat per a mi.
Abans, un examen per a mi era una forma de que els professors veiessin que havia après, però realment els mestres han de vore el meu procés, els meus coneixements adquirits en el dia a dia, no amb una prova a final de trimestre en la qual t'ho jugues tot.
És més, en aquestes proves finals redactaves allò que el mestre considerava important, sense una oportunitat d'escriure els teus pensaments, les teves reflexions sobre el tema, cosa que veig incorrecta, ja que en la societat actual, hem d'aprendre a reflexionar, a pensar, a manejar-nos amb la paraula. El professor era el que impartia aquest saber que tu després plasmaves a l'examen, sense tenir en compte els teus coneixements previs.
Pasant ara al currículum, allò que més em va agradar va ser descobrir el currículum ocult, és a dir, allò que no està implícit en el currículum. Crec que és realment important tenir cura de la nostra expressió cap als alumnes, penso que tenim que mesurar les nostres paraules al màxim, ja que els nens són una esponja que tot ho agafen.
Un dels termes més importants per a mi, que he après durant aquest quatre mesos és: APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
Un aprenentatge que implica un gran esforç, però a la vegada uns grans resultats. Opino que aconseguir-lo és difícil, és per això que les meves expectatives per lograr-lo en els alumnes són molt altes i crec que nosaltres, com a futurs docents, ho hem d'aconseguir, com tambe hem d'aconseguir canviar d'una manera radical del sistema tradicional al constrictivista, repte difícil, però una vegada l'haguem aconseguit serà una gran satisfacció i un gran alivi al saber que els nens per fi tenen un sistema que els hi favoreix.
Per a finalitzar, diré que la nova llei d'educació, la LOMCE, que se suposa que és una llei orgànica per la millora de la qualitat educativa, atempta sobre la nostra llibertat d'ensenyament, aquesta llei ens està fent creure coses que no són, és per això que la nostra formació és importantíssima, per tal de no deixar-nos enganyar.
Fotografia pròpia
