Avaluació

Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent un tema realment important per tal de dur a terme un canvi en el sistema educatiu: l'avaluació.

Al principi de la primera classe en la que abodàrem aquest tema, no pensava que a través del canvi d'aquest element es pogués canviar el sistema educatiu, però he anat comprovant que podem realitzar canvis molt importants, podem millorar la qualitat de l'aprenentatge.

En el col·legi, els professors sempre han tingut l'obligació de valorar els coneixements obtinguts pels alumnes mitjançant una nota numèrica, conseqüència de l'avaluació, però mitjançant aquesta valoració el que fan és classificar als nens segons els seus coneixements, per tal de demostrar quina capacitat tenen aquestos al·lots a l'hora d'accedir al treball en un futur. Ara bé, està demostrat que aquelles persones que obtenien unes grans qualificacions al col·legi, no han gaudit d'èxit laboral i personal.

Quan a mi me menciones el concepte "avaluació", allò que em ve al cap en un primer moment és la paraula "examen", ja que, durant tota la meva vida d'estudiant, m'han avaluat mitjançant la realització d'exàmens, cosa que no la veig del tot bé, perque si tu a un boix li dius que després de tot el que ha après haurà de fer un examen, primer de tot, estarà sota pressió i segurament no gaudirà tant de l'aprenentatge i segon, només s'aprendrà allò que cregui realment necessari per obtenir un bon resultat a l'examen i deixarà de banda continguts que segurament són igual d'importants.

Com he dit al principi, l'avaluació és allò que hem de canviar per tal de canviar el sistema educatiu, però per molt que canvïis la teva metodologia com a mestre i facis un examen en acabar el tema, no hauràs canviat absolutament res.

A continuació explicarem els tipus o moments de l'avaluació.
- Avaluació inicial: aquella que es realitza per conèixer els coneixements previs de l'alumne, que sovint es realitza per fer estadístiques sobre el nivell de l'educació.
- Avaluació procesual: la que coneixem com a contínua, que es realitza per valorar el procés de construcció, l'evolució.
- Avaluació final: en la que es valora el nivell assolit.

Cal fer una distinció entre avaluar contínuament, que es tracta de realitzar exàmens durant el procès i avaluació contínua, que es tracta de valorar l'evolució de l'alumne, sense necessitat de proves.

Aquesta classificació segons el moment en què es realitza està molt relacionada amb la finalitat. Segons la finalitat podem trobar:
- Avaluació de diagnòstic: la que es realitza per saber quin és el nivell de l'alumne en començar el curs.
- Avaluació formativa: la que s'encarrega de saber com va el procés d'aprenentatge.
- Avaluació somativa: aquella que pretèn conèixer el nivell assolit.

I, segons l'agent trobem:
- Heteroavaluació: aquella persona que avalua no és la mateixa que aprèn, és a dir el mestre.
- Autoavaluació: en la que et valores a tu mateix i et dones compte realment d'allò que necessites millorar.
- Coavaluació: realitzada entre iguals, entre companys.

 Fotografia de Lidia Toledo Parralejo

Crec que segons l'agent totes són importants perque has de tenir en compte les consideracions que realitza el mestre, però les dues darreres són molt més importants, ja que quan t'estàs avaluant a tu mateix, estàs donant-te compte dels errors i ho interioritzes més i, a més a més, has estat capaç d'identificar allò en el que has errat. Realitzar una coavaluació és poductiu, ja que a més d'identificar els errors, estàs veient més formes de contestar a les preguntes i estàs mantenint relacions socials amb els companys.

Segons el context, trobem:
- Avaluació interna: quan la persona que avalua ha estat present durant el procès d'ensenyament-aprenentatge.
- Avaluació externa: quan aquesta persona no hi és. Un exemple molt evident és la selectivitat, en la que la persona que corregeix el teu examen és desconeguda.

Després de realitzar aquesta classificació de l'avaluació, ens fixem en que l'escola tradicional posa en pràctica l'avaluació somativa, la final i l'heteroavaluació, és a dir, que no avalues el procés, sinó el resultat final.
També ens podem fixar que la LOMCE utilitza l'avaluació de diagnòstic per sancionar, per determinar qui val i qui no val, en canvi, la LOE l'utilitzava per saber el nivell de l'alumne, sense tenir cap tipus de repercusió en aquest.

Com ja vam dir a l'entrada anterior, les competències es basen en quatre aspectes: conceptes i fets, procediments i actituts, però, com els avaluarem?
Els conceptes i fets els podem avaluar mitjançant la memorització i la construcció posterior que fan els nens sobre aquests, els procediments els avaluarem segons utilitzin els nens aquestos conceptes i fets a la vida real i per últim, les actituts, aspecte fonamental per dur a terme la tasca del mestre.

És ara, després d'haver redactat els tipus d'avaluació, que una gran part del que deien i feien els professors al col·legi i sobre tot a l'institut cobra sentit. Ara entenc perque ens feien realitzar aquelles proves inicials, de les que després no sabíem les notes, i moltíssimes coses més.

Gràcies a una conferència donada per Neus Sanmartí, entenem un poc més què podem fer per tal de canviar l'avaluació, i per tant, el sistema educatiu.
D'una banda ens trobem amb la coavaluació, forma d'avaluar entre companys, d'altra, ens trobem amb el perquè de la qüestió, és a dir, hem de fer-los saber als nens què aprenen i amb quina finalitat, per tal que l'aprenentatge sigui significatiu. Hem de planificar-nos.
A l'igual que José Luis Castillo Chaves, Sanmartí pensa que hem de posar a l'abast als alumnes els criteris d'avaluació i preguntar si estan d'acord amb ells, debatir, perque l'opinió dels alumnes és si més no, la més important.
Castillo diferencia, entre d'altres, quatre tipus d'avaluació: l'autoavaluació diària, sobre la que després preguntaràs al nen, l'avaluació individual, en la que planteges uns problemes al nen per tal que aquest proposi solucions, l'avaluació en col·lectiu de preguntes, on compares els resultats de l'avaluació i la coavaluació i l'avaluació en col·lectiu de presentació, on uns nens exposen un tema i els altres han de parar atenció per després contestar a diverses preguntes.
Pensa també, que les famílies juguen un paper molt important en l'avaluació ja que moltes d'elles en arribar el nen de l'escola no els hi pregunten: què tal l'escola? o què has après avui? sinó que els hi pregunten: quina nota has tret a l'examen de matemàtiques?, per exemple.
Jo crec que amb aquesta pregunta el pare o mare li està fent veure al nen que allò més important és aprobar l'examen amb bona nota, no aprendre.
No cal oblidar, tant com ha dit Jordi Adell, que l'e-portfoli és una bona eina per avaluar als alumnes, una eina amb avantatges, com el treball setmanal o diari, i amb inconvenients, com la necessitat de temps per elaborar-lo.

Ambdós coindeixen més o menys en què s'ha d'aconseguir reinventar el dia a dia del professorat, així aconseguirem l'èxit, i encara que tinguem la presència d'una qualificació final, hem d'intentar que tot l'aprenentatge sigui el més significatiu possible.

Crec que després d'aquesta explicació sobre l'avaluació, és el moment per dir que jo, sobre tot a l'institut, tenia molt en compte la nota final i no era conscient que realment allò que importava era el que aprenia en el dia a dia, però realment aquesta percepció la tenia per culpa de l'avaluació, que et classifica en insuficient, bé, notable o excel·lent segons la nota numèrica que treguis, nombre que, realment, en sí mateix, no significa res.

Competències bàsiques

Durant dimarts i dijous hem estat aprenent què són les competències.

Segons Zabala, competència és allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes als que s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Però aquesta definició la complementa amb una altra que és: capacitat o habilitat d'efectuar tarees o de fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat, i per això és necessari movilitzar actituts, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.
Per a mi, les dues paraules en vermell són realment importants, ja que has de tenir la capacitat de realitzar interrelacions entre els coneixements que emmagatzemes. D'aquesta manera, el teu aprenentatge haurà estat significatiu.

El terme competència va estar acunyat per la LOE. Però no hem d'oblidar que aquest terme surt del món laboral, perque aquest entenia que havia de formar professionals competents.

Tal com hem comentat a classe, ensenyar als alumnes mitjançant experiències de la vida quotidiana és importantíssim, ja que, d'aquesta manera, els nens s'ho prendran molt més de debó. I a l'hora de resoldre un problema a classe, ho podran fer imaginant-se com ho farien a la vida real.
Jo recordo que a classe, ens feien aprendre els continguts de manera inmediata, realitzant posteriorment un examen per comprovar si ho havíem après, però això Zabala no ho troba lògic, pensa que s'ha d'educar per tal que els alumnes utilitzin aquestos coneixements en situacions reals, d'aquesta manera seran competents.
Ara bé, hem de seguir uns criteris per tal d'ensenyar aquestes competències: criteris relacionats amb la significativitat (tenir en compte els coneixements previs de l'alumne i treballar a partir d'aquí), criteris relacionats amb la complexitat (saber desenvolupar-se en situacions complexes), criteris relacionats amb el seu caràcter procedimental (procès de domini d'habilitats prèvies d'interpretació/comprensió) i criteris relacionats amb estar constituïdes per components de tipologia distinta (no tot t'obliga a actuar de la mateixa forma).

Seguint amb les competències, allò al que li dóna més importància és a la pràctica, tot i que la teoria és molt important per tal de portar a terme la primera.
Existeixen diversos tipus de competències, a infantil encara no es treballa per competències, sinó que es treballen habilitats per desenvolupar les competències bàsiques que es duran a terme a primària i a l'ESO, serà en batxillerat que començarem a parlar de competències específiques i en la universitat, de competències professionals.
Una de les competències que requereixen més continguts són les específiques, que pretenen que els alumnes entenguin les idees principals d'una exposició oral i seleccionin l'informació més important, participin en debats, siguin autònoms, facin resums, etc.

A mi, personalment, un dels aspectes, que tracten les competències, que més m'agrada, és la diversitat.
La diversitat no només s'encarrega d'atendre a nens de diferents nacionalitats, sinó que, atèn també a nens amb dificultats, ja siguin de comprensió, d'escritura, de lectura, de parla, etc.
Penso que tots els nens tenen les mateixes possibilitats, els mateixos drets en l'escola, per a això no hi ha que discriminar a ningú.
Jo me'n recordo que en la meva classe del col·legi hi havia alguns nens nouvinguts que no entenien el català, els hi costava molt, i una professora venia i se'ls emportava a una altra classe a aprendre català.
Això a mi em pareix bé tot i que separar-los de la resta d'alumnes no em pareix igual de bé, perque d'aquesta manera estàs demostrant que no són iguals que els que romanen a la classe, els hi estàs fent diferents encara que són completament iguals.

En aquest darrer paràgraf de la diversitat, hem pogut comprovar que treballar per competències és realment difícil i complicat, ja que implica canvis, implica treballar conceptes i fets, procediments (investigacions) i actituts.
Per això, com vaig dir a l'entrada del currículum, treballar per competències implica disposar d'un temps i un espai indicat per allò que volem treballar. Per treballar el procediment serà millor disposar d'un gran espai on els nens es puguin juntar per grups, cosa que a la meva classe de primària feiem poques vegades.

Per finalitzar, crec que el treball per competències està molt ben organitzat, encara que li falta una mica més de canvi.

Currículum

Aquesta setmana a Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem tractat un complex tema: el currículum.

Es pot interpretar de tres maneres diferents: allò que s'aprèn, les finalitats/objectius de l'educació i allò que s'ensenya implícitament (currículum ocult).
És què no ensenyem als nens aspectes que no sabem que els estam ensenyant? És a dir, nosaltres els hi transmetem coneixements implícits, com per exemple, si tu li dius a un boix: la teva samarreta està molt bruta, li hauries de dir a la mamà que te la netegès, a banda de dirli que te la netegis, li estàs fent saber que aquella persona que té l'obligació de netejar-li només és la mamà i no el papà.
Aquest tipus de currículum és molt important per a mi, per tant has de mesurar totes les teves paraules, ja que els nens ho capten tot.

Quant a les fonts, destacarem quatre: la sociològica, l'epistemològica, la pedagògiga i la psicològica.
La primera de totes té a vore amb que no ensenyaràs el mateix a una escola del segle XIX que a una escola del XXI, ja que, per exemple, per a la societat del XIX era més important el treball al camp i per a la societat del XXI és més important una formació prèvia a l'ocupació.
L'epistemològica (ἐπιστήμη = ciència, en grec) es refereix a les exigències que cada matèria imposa al currículum.
La tercera i la quarta tenen certa relació, ja que la font pedagògica tracta del mètode, com ensenyam, i la psicològica, de la manera com aprenen els boixos.

Passem ara a les característiques pròpies del currículum: és únic, obert, flexible i descentralitzat.
Què signifiquen totes aquestes?
És únic per a cada cicle, per a tots, ja que tots som iguals. És obert, ja que tu ,com a professional, pots adaptar-lo o ampliarlo segons la situació.
És ara el moment perfecte per resaltar que els mestres estan reividicant els seus drets com a professionals. La LOMCE (2013) al tancar el currículum, està, des del meu punt de vista, infravalorant la professionalitat del mestre, al no deixar-li adaptar el currículum.
L'obertura d'aquest implica la flexibilitat i a l'hora, la descentralitzat, ja que cada nivell realitza la seva aportació.

Continuarem amb els quatre nivells de concreció.
Tornant enrere, com que el currículum és obert, significa que l'hem d'anar concretant/tancant:
- En el primer nivell de concreció trobem tot el que s'ha d'ensenyar, les orientacions sobre com i quan fer-ho (Zabala, pàg 108). Aquest nivell ve determinat pel MEC (Ministeri d'Educació i Cultura) i les comunitats autònomes, que determinen uns mínims.
- En el segon nivell de concreció se situen els diferents projectes curriculars del centre, que estableixen els objectius generals i específics, els continguts rellevants i la metodologia a emprar.
Abans del tercer nivell caldria esmentar els cicles, manera que utilitzen els centres per a organitzar l'escolaritat.
- Per últim trobariem el tercer nivell, referit a les aules, ja que és aquest on es concreten els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes d'un aula (Zabala, pàg. 109).

Quins són els elements que l'integren?
Els objectius a aconseguir, les competències bàsiques (acunyades per la LOE), els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
Aquestos continguts varien segons la llei vigent. La LOGSE (1990) determinava establia tres tipus de continguts: els concepte procedimentals (allò que l'alumne ha de saber fer per a aconseguir uns coneixements), els continguts conceptuals (conceptes que s'han de saber amb tots els coneixements que han adquirit), i els continguts actitudinals (actitud que l'alumne mostrarà sobre l'aprenentatge).
Ara bé, la LOE (2006) parlarà de competències bàsiques.

No està de més, apuntar allò que està fent la LOMCE quant al currículum.
L'està tancant, com ja he dit abans, i l'està centralitzat, per la qual cosa no permet les aportacions dels professionals, un gran error, des del meu punt de vista.
Una altra aportació quant al currículum, des de la meva experiència com a alumna al col·legi i a l'institut, és que he vist i comprobat que els professors sempre anaven estressats ja que no els hi donava temps a acabar el temari perque tant de bó li donaven prioritat a altres aspectes (no sempre).I en compte d'explicar ells el temari et feien cercar informació que no entenies bé.
És per a això que un dels aspectes que els hi falta als professors és el TEMPS.

Els 10 principis psicopedagògics

Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent diversos principis psicopedagògics, que sota el meu punt de vista, s'han de tenir molt en compte a l'hora de donar una classe de primària, en aquest cas.

Abans de continuar amb els principis, crec convenient citar allò que entenia Piaget com a aprenentatge: procés de desenvolupament que pasa per fases d'equilibri, desequilibri i equilibri.
Això és que jo, abans que ningú m'ensenyés res, tenia uns esquemes inamovibles sobre qualsevol tema, però quan el mestre m'ha ensenyat una cosa nova, m'he adonat que els meus esquemes no estaven complets, que els hi faltaven molts aspectes i els hi he tornar a refer.

Aquests principis tenen un objectiu molt clar: l'aprenentatge significatiu, i són:

- Esquemes de coneixements i coneixements previs. Vol dir que els nens no són una tabula rassa, ja que tenen uns coneixements previs a l'ensenyament, no obstant, aquestos coneixements poden resultar erronis, per tant, has de ser tu, com a mestre, el que li orienti cap a uns coneixements correctes, vertaders.

- Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. És a dir, has de relacionar aquells coneixements previs que tu tenies amb els que has rebut nous, sinó no hauràs après res i acabaràs aprenent de memòria. Direm que l'aprenentatge de l'alumne ha estat significatiu quan ha sabut establir relacions i ha emès unes conclusions entre allò que ja sabia amb el que ha après nou.

- Nivell de desenvolupament. Crec que és un dels més important a l'hora d'impartir una classe, ja que has de saber perfectament en quina fase de desenvolupament es troben els teus alumnes.
Ens els dos punts anteriors he mencionat la importància que tenien els coneixements previs i més encara la d'establir les relacions entre els coneixements, no obstant, no tots els alumnes són capaços d'establir aquestes relacions, perquè cada nen tindrà unes capacitats cognitives diferents, que els hi permetin o no, establir aquestes relacions.

- Zona de desenvolupament proper (Vygotsky, 1979). Aquesta zona és en la que intervé el mestre, zona que es troba entre allò que jo sé fer, i entre el que no, que aprendré a fer-ho en un futur de manera autònoma.

- Disposició per l'aprenentatge. La possibilitat de convertir l'aprenentatge en significatiu, intervinent alguns factors com són l'equilibri personal i la inserció social.
Com a exemple: si un nen ha tingut problemes a casa amb els seus pares o si s'ha barallat amb un company a classe, no tindrà la mateixa disposició que si es troba completament bé, per tant, primer de tot, hauràs de solucionar els problemes i llavors podràs donar la classe.
A banda, crec jo que un mestre no es sentirà igual donant classe a un nen que para atenció a un altre que no.

- Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Per tal que l'aprenentatge sigui significatiu, l'alumne ha de conèixer el sentit d'aquest aprenentatge. És a dir, tu a un boix no li pots ensenyar a dividir i ja està, sinó que li has d'ensenyar que això pot servir per repartir joguines o caramels, és més, li pots ensenyar a dividir amb l'ajuda dels caramels o de les joguines i després apuntar la divisió en la pissarra.

Serà gràcies a la metodologia que li podrem donar funcionalitat a l'aprenentatge.

- Activitat mental i conflicte cognitiu. Es tracta de modificar allò que jo se mitjançant el conflicte, que donarà pas al coneixement, ja que per a arribar a aquest coneixement, haurà d'haver activitat, pensament.
Una tècnica que es pot utilitzar per comprovar si realment l'alumne a après és fer-li contar allò que s'ha après als companys.

- Activitat favorable, sentit i motivació. Això explica que l'alumne ha de demostrar una actitud favorable front a l'aprenentatge. Has de donar-li un sentit a allò que expliques per tal que l'alumne ho aprengui i ho vegi útil.
Quant a motivacions hi ha dos tipus: les que reps de fora, dels mestres (extrínseques) i aquelles relacionades amb l'aprenentatge per sí mateix (intrínseques).

- Autoestima, autoconcepte i expectatives. Són tres conceptes que fan referència a la forma en què es valora l'alumne, la representació que fa d'ell mateix. Molts alumnes creuran que ells ho saben tot i per tant no caldrà parar atenció a la classe, per tant, has de ser tu com a mestre el que li faci veure que això no és cert mitjançat diverses estratègies.

- Reflexió sobre el propi aprenentatge. Fa referència al coneixement que tens sobre el teu propi aprenentatge, a l'anàlisi que fas per veure allò nou que has après.

Aquest principi m'agrada en especial, ja que em sento molt satisfeta amb tot l'aprenentatge que porto al damunt i amb tot el que aprenc en el dia a dia.

M'agradaria fer algunes reflexions sobre el que va ser el meu aprenentatge a primària, respecte a aquests 10 principis.
Els professors creien que no sabiem res i començaven a explicar i explicar sense parar, creient que només els que sabien eren ells. Aquest fet aconseguia que nosaltres com alumnes ens avorríssim a classe i que deixàssim de parar atenció.
A més a més, ens feien aprendre de memòria moltes definicions que no enteniem amb l'objectiu de contestar bé a les preguntes de l'examen (on ens preguntarien aquestes definicions). És per això, que el nostre aprenentatge no ha estat del tot significatiu.

Quant a la disposició de l'aprenentatge, crec que els nens van motivats a l'escola i els hi agrada molt aprendre, així que el que haurien de fer els mestres és motivar aquesta disposició, no desmotivar-los.

Per tant, nosaltres, com a futurs mestres, hem d'aconseguir que els alumnes surtin de l'escola ben contents i amb un gran aprenentatge significatiu.

                            Fotografia pròpia